Els ulls de Marta
He vist la lluna ben clapada dins del seu llit.
Batecs d'un cor que mai no tanca.
Em fa el primer petó amb la dolçor del cabell d'àngel,
allibera els seus ninots i ja ens assalten,
dibuixos animats fent disbarats criden i canten,
i així anem encadenant un dia amb un altre.
La Marta és el mirall de quan jo era un infant
i ara torno a ser petit mentre es fa gran.
Dolça pluja d'estels que té un secret per ensucrar-me cada moment,
algun esquetx per estrenar-me mentre dinem,
i mil preguntes complicades.... malvades...
Ganyotes, llesques, crits, llengots, pessics i riallades,
en el fons del passadís ja està atrapada.
La guerra de coixins esclata fins que ve la mare
i s'escapa entre els meus dits l'entremaliada.
Miro des de el terrat i al firmament no hi veig estrelles que, al seu costat,
omplin el buit d'aquella lluna que ja ha minvat,
ni els plors de l'aigua de la pluja.
Que cau de tant en tant i va rajant mullant les galtes.
Si hem tingut un mal moment un fa per l'altre.
Si un dia jo he marxat sense haver escrit l'última carta,
em podreu trobar nedant pels ulls de Marta.
La meva Marta és el mirall de quan jo era un infant
i ara torno a ser petit mentre es fa gran.
(2003)
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.