Balada de l ’aiguat
el xàfec ara cau desesperat.
Com sempre l’aigua arriba amb el misteri
de dur-nos fràgils hàlits del passat.
Qui sent picar la pluja torna a veure
els llocs i els vells colors del temps viscut.
Les hores que obstinades com ho és l’heura
s’arrapen als senyals de senectut.
Al front, mig pam amunt, hi porto sempre
les veus molt estimades i tan dèbils
dels morts que ens precediren en la dansa
i xerren per balcons i celoberts;
i entre elles les rialles com espases
dels fills que van marxar saltant la reixa
—i entre elles les rialles com espases—
La boira ha cedit pas al més tangible
i els flocs de neu d’antany són ara l’aigua
que em mulla les espatlles i la cara,
i em torna el plugim rítmic d’altres vespres.
Als llavis duc encara, entre les dents,
l’estrella escadussera d’una volva,
el fred tall esmolat del dies pèrfids
i el mut llangot llarguíssim del penjat.
Al front, com deia ara, encara hi deso
murmuris, fils de veu i crits profètics
dels morts que van omplir vida passada
i em parlen per voreres i carrers.
La tarda em porta ecos molt llunyans
d’escales d’un veïnat de barriada,
i el riure dels meus fills que ja són grans.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.