La Boira i la Sénia
molta boira en aquesta vall,
molt de temps cadascú a sa casa tancat,
el fred ens ha calat
però l’hem vençut
amb una escassa estufeta
i plegats una bona conversa.
En aquell impenetrable mur,
en aquella imposada immensitat,
aconseguir veure més enllà.
Endinsar-nos en densa i blanca nit,
cabell i vent,
encegats completament.
Se’ns regarà el cor en breu?
Sense demanar a canvi res?
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
Travessar la porta, el vertigen.
L’abraçada, un bressol de lligams, amb tu,
amb nova llar, temps, la besada
que fallida ens separaria.
El sospir
entre un peu que vola
i l’altra banda.
Força que davalla per artèries
i torna a pujar,
amb nova energia pedalejar,
cada pam d’aigua
empenta la roda,
dóna sentit a cada cosa,
desvela alguns secrets
que no sols omplin buits,
sinó que fan girar
la sénia que portem dins.
Esguita a tot arreu.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
A cada esglaó
decepcions i mentida,
opressions i injustícia.
Amb l’arada seran terra
d’una bona collita.
Fent equilibri a la via,
alguns passos a dins
altres juguen a la vora.
Un camí i un fil
d’històries connectades
amb peces despenjades.
El joc que amaga
la sal de la vida,
abraçades i dolçor,
embasta sentiments i persones,
repunta a poc a poc,
a poc a poc, a poc a poc.
L’origen i final, els camins,
les pedres, l’univers,
les energies, les llums que s’encenen,
les que continuen enceses després de l’apagada general.
Països valencians, balears, catalans,
som germans.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
llibertat, esquerra, llengua,
país, unitat.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès.
Boira, ara camí planer.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.