Gerard


T’ho haig de confessar, Gerard:
creia que mai no seria
coresponsable d’un part.
Ser pare m’acollonia
més que un cop de puny al nas.
Però el cas
és que ta mare es delia
per dur un ninot al calaix
i, ja ho veus, va arribar el dia
que et vas presentar aquí baix.

Ai, Gerard,
tant de bo no acabis fart
d’aquest coi de món de mones,
amb més gent que no neurones,
i tan lluny d’una obra d’art.
Ai, Gerard, Gerard, Gerard.


T’he ficat amb calçador
dins del corrent de la Història,
i confesso que em fa por
posar en marxa una memòria,
una consciència de ser
que no té
ni aquí pau ni després Glòria.
Sols una estrella fugaç
que brilla enmig de l’escòria
un instant, i es fon com glaç.

Dir-te “fill meu” se’m fa estrany:
mai no he paït la família,
no et tries aquest parany...
Cal practicar halterofília
per poder suportar el pes
d’un no-res
que enganxes com les galteres
quan encara ets molt menut
i del qual no t’alliberes
fins que et fiquen al taüt.

Ets en ple tauler d’escacs
i t’esperen mil trifulgues.
Entre sedes o parracs,
jugaràs vulgues no vulgues.
No deixessis que ningú ho
fes per tu:
les jugades són comptades
i no es poden repetir.
Omple tu el teu banc de dades,
i el teu got amb el teu vi!

T’ho haig de confessar, Gerard:
seré un pare lamentable.
Fins on abasto amb l’esguard
ni veig Déu ni veig Diable.
I la moral, en un mot,
se me’n fot.
Però si vols adoptar-me
podem fer un tros de camí
fins que em toqui embeinar l’arma
i fer l’últim rodolí.

Ai, Gerard,
tant de bo no acabis fart
de la vida que t’espera,
perquè si vols tornar enrere
molt em temo que has fet tard.
Ai, Gerard, Gerard, Gerard,
em sap greu, p’rò ja has fet tard.

Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maria del Mar Bonet presenta «L’aigua no cansa» en un Palau de la Música rendido a sus pies
[24/05/2026] por Xavier Pintanel

La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.

2.
«Pasión Almodóvar»: A su medida y a su manera
[08/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

3.
Rafa Mesa: Ecos de Pehuenche
[25/05/2026] por Carles Gracia Escarp

El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.

4.
«Azimut», pura artesanía
[08/06/2026] por Lluís Marrasé Meler

No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.

5.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.