Memòria selectiva
Era al cul o en un dels pits
que tenia aquella piga,
negre estel de blanques nits ?
No recordo si la Carla
va engegar-me, o si vaig ser
jo qui un dia vaig deixar-la
per la Irene o la Roser.
Per molt que vulgui esforçar-me,
no me’n surto, a l’evocar
el somriure de la Carme,
i el seu cos no el tinc gens clar.
P’rò recordo molt bé aquella nit d’estiu:
els seus colors no els pots esmorteir amb lleixiu.
Jo tenia quinze anys, segur que ella també.
Parlant de bajanades, ‘nàvem pel carrer
quan, sense previ avís, em va agafar la mà.
Llavors, sobtadament, el temps es va aturar.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.
Era rossa, era pèl-roja
o morena, una tal Rut ?
Va ser la Mercè, la boja
que em va fer un ull de vellut ?
Com es deia, aquella fava
amb la nàpia d’esparver,
que en ple orgasme recitava
Carles Riba i Verdaguer ?
He oblidat si la Maria
era a sota o bé al damunt
cada cop que m’espremia
fins deixar-me mig difunt.
P’rò recordo molt bé un vespre de tardor
de l’any setanta-cinc, quan va petar el cabró.
Jo tenia setze anys acabats d’estrenar.
Plovia, i aleshores ella em va mirar,
i va acostar els seus llavis als meus a poc a poc,
i vaig sentir de sobte un brutal electroxoc.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.
L’empaitava feia un segle...
Quan per fi la tinc al llit,
va i em diu que té la regla!
Era l’Alba o la Judit?
I era l’Imma o bé la Clea
qui passava de condons
i em clavà una gonorrea
que em van caducar els collons?
El temps tot ho difumina:
a hores d’ara, ja no puc
recordar quina sardina
marinava en cada suc.
P’rò recordo molt bé aquell hivern, l’hotel
bastant tronat, el llit penjat del setè cel.
Jo en tenia disset, ella potser dinou
i veia en mi un pollet tot just sortit de l’ou.
Va ser la meva mestra, i em vaig examinar
cagat de por, amb un parkinson precoç a cada mà.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.
I mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.
La cantante mexicana Lila Downs recibirá el galardón el 20 de julio en Cartagena, en el marco del festival La Mar de Músicas, como reconocimiento a una trayectoria artística que ha tendido puentes entre culturas, lenguas y tradiciones musicales desde una mirada profundamente comprometida.
La cantautora chilena Elizabeth Morris presenta un nuevo trabajo discográfico marcado por la grabación orgánica, la sencillez como eje creativo y un enfoque profundamente emocional, con colaboraciones de Joe Vasconcellos y José Seves.
El Festival Folk Internacional Tradicionàrius celebrará en Barcelona su 39ª edición entre el 16 de enero y el 27 de marzo de 2026 con más de 50 actividades y una programación que pone el foco en las lenguas habladas, cantadas y bailadas del Pirineo, con propuestas de Occitania, País Vasco, Aragón y los territorios de habla catalana.
El músico y cantante Salvador Escribà, figura central de las fiestas populares en Cataluña y fundador del sello Salseta Discos, murió a causa de un ictus. Su trayectoria está ligada tanto a la música de baile como al impulso decisivo del rock catalán.
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.