Memòria selectiva


L’Olga ja és història antiga…
Era al cul o en un dels pits
que tenia aquella piga,
negre estel de blanques nits ?

No recordo si la Carla
va engegar-me, o si vaig ser
jo qui un dia vaig deixar-la
per la Irene o la Roser.

Per molt que vulgui esforçar-me,
no me’n surto, a l’evocar
el somriure de la Carme,
i el seu cos no el tinc gens clar.

P’rò recordo molt bé aquella nit d’estiu:
els seus colors no els pots esmorteir amb lleixiu.
Jo tenia quinze anys, segur que ella també.
Parlant de bajanades, ‘nàvem pel carrer
quan, sense previ avís, em va agafar la mà.
Llavors, sobtadament, el temps es va aturar.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


Era rossa, era pèl-roja
o morena, una tal Rut ?
Va ser la Mercè, la boja
que em va fer un ull de vellut ?

Com es deia, aquella fava
amb la nàpia d’esparver,
que en ple orgasme recitava
Carles Riba i Verdaguer ?

He oblidat si la Maria
era a sota o bé al damunt
cada cop que m’espremia
fins deixar-me mig difunt.

P’rò recordo molt bé un vespre de tardor
de l’any setanta-cinc, quan va petar el cabró.
Jo tenia setze anys acabats d’estrenar.
Plovia, i aleshores ella em va mirar,
i va acostar els seus llavis als meus a poc a poc,
i vaig sentir de sobte un brutal electroxoc.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


L’empaitava feia un segle...
Quan per fi la tinc al llit,
va i em diu que té la regla!
Era l’Alba o la Judit?

I era l’Imma o bé la Clea
qui passava de condons
i em clavà una gonorrea
que em van caducar els collons?

El temps tot ho difumina:
a hores d’ara, ja no puc
recordar quina sardina
marinava en cada suc.

P’rò recordo molt bé aquell hivern, l’hotel
bastant tronat, el llit penjat del setè cel.
Jo en tenia disset, ella potser dinou
i veia en mi un pollet tot just sortit de l’ou.
Va ser la meva mestra, i em vaig examinar
cagat de por, amb un parkinson precoç a cada mà.
Aquell moment el duc gravat al meu disc dur
i mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.


I mai no me’l podrà esborrar res ni ningú.

Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maggie Cullen, una mirada joven sobre la canción latinoamericana
[16/10/2026] por Xavier Pintanel

La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.

2.
Maria del Mar Bonet regresa al Olympia de París cincuenta años después
[13/10/2026] por Xavier Pintanel

Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.

3.
El entretenimiento nos hace felices. La cultura nos hace libres
[26/10/2026] por Xavier Pintanel

Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.

4.
Manuel García, la raíz y la trova
[19/10/2026] por Xavier Pintanel

El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.

5.
Zenet, las manos y la voz
[10/11/2026] por María Gracia Correa

Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.