L'emigrant

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor:
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!

Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! torneu-me a terra,
que hi vull morir!

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu siau!