Em fas por
Quan em parles a prop
faig un pas enrere,
no es que et vulgui més lluny però és
que em fan por els teus ulls
i em segueixes mirant
com si fos tan fàcil
i no sé en què pensar
si hi ha vida al voltant.
Només veig unes mans que m'amenacen
i una veu que és capaç de pronunciar
les rialles d'un mot que fa el seu niu
a la boca que es torna de fusta.
Només veig un error de pell serena
i una equivocació a les esquenes
però un udol que m'invita a arriscar-me,
que la vida és més curta que llarga.
I intento trobar
quina és la manera
d'arribar al febrer
esquivant el mal temps,
però l'hivern als teus ulls
sembla primavera
i sé que véns a buscar
algun secret per guardar.
Quan la lluna il·lumina l'esperança
d'una nit on el temps és una farsa,
on les hores són curtes com espines
i se't claven profundes, petites.
I la nit compulsiva m'encomana
un desig fosc d'accelerar la trama
s'encadenen les frases amb paraules
que el silenci ha pintat per nosaltres.
(Este galapaguito
no tiene mare;
no tiene mare, sí;
no tiene mare, no.
Lo parió una gitana,
lo echó a la calle.
lo echó a la calle, sí;
lo echó a la calle, no.)
Em fas por, et miro i em fas por
i em fa por que em miris si tens por.
faig un pas enrere,
no es que et vulgui més lluny però és
que em fan por els teus ulls
i em segueixes mirant
com si fos tan fàcil
i no sé en què pensar
si hi ha vida al voltant.
Només veig unes mans que m'amenacen
i una veu que és capaç de pronunciar
les rialles d'un mot que fa el seu niu
a la boca que es torna de fusta.
Només veig un error de pell serena
i una equivocació a les esquenes
però un udol que m'invita a arriscar-me,
que la vida és més curta que llarga.
I intento trobar
quina és la manera
d'arribar al febrer
esquivant el mal temps,
però l'hivern als teus ulls
sembla primavera
i sé que véns a buscar
algun secret per guardar.
Quan la lluna il·lumina l'esperança
d'una nit on el temps és una farsa,
on les hores són curtes com espines
i se't claven profundes, petites.
I la nit compulsiva m'encomana
un desig fosc d'accelerar la trama
s'encadenen les frases amb paraules
que el silenci ha pintat per nosaltres.
(Este galapaguito
no tiene mare;
no tiene mare, sí;
no tiene mare, no.
Lo parió una gitana,
lo echó a la calle.
lo echó a la calle, sí;
lo echó a la calle, no.)
Em fas por, et miro i em fas por
i em fa por que em miris si tens por.
Versión de Clara Peya
Idiomas
Comentarios
El texto contiene un fragmento de la "Nana de Sevilla" de las Trece canciones españolas antiguas de Federico García Lorca.
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO