Estudi de la quotidianitat
m'ha regalat una flor, tanco els ulls i obro les mans
per notar la seva olor que gairebé ja s'ha esvaït.
Busco les seves arrels en les paraules que no he dit
i no sé com retenir-les, li dic a un Déu inexistent
si només avui pot existir per estalviar-me la memòria.
D'aquells dinars barreja de sobres dels teus cafès amb la llet de soja,
d'aquells llençols amb olor de palla, de reciclar fins a una rialla,
de conduir amb l'esquena tensa, d'anar a dormir amb la panxa plena,
de ser exigents amb el tema dutxa, de fer lliscar el gos amb la pluja.
I dono gràcies perquè ho tinc tot si quan obro les finestres
amb les mans et faig volar i me n'adono que sóc feliç si els meus amics em fan de barana i m'hi puc arrepenjar.
Si puc córrer fins l'ofec, si m'adormo a les andanes,
si una veu em fa plorar, si puc riure sense embuts
i compartir amb algú mirades que m'apropen més a tu.
I al mal humor quan tenies gana
aquelles nits a la caravana,
a les converses de matinada,
al "no puc més" perquè estic baldada,
a aquells moments que amb una mirada
sabíem més que amb cent mil paraules,
d'haver donat més del que podíem
i d'estimar-nos fins l'últim dia dia de la nostra vida.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.