Si tant m'estimaves
Fa mil nits que quan dormo tinc por i es que et noto tant lluny
i et somio.
M'he mirat al mirall i el que hi veig no s'assembla a mi,
és algú que fa poc va arribar i ara viu aquí,
la pena.
Perquè no m'has cuidat?
perquè no m'has mimat?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè has marxat així?
T'has oblidat de mi?
Perquè?
si tant m'estimaves!
Sento que la vida se m'escapa mentre espero el teu somriure,
una carícia, una mirada que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
He sortit al carrer a respirar i tot són records
d'una vida que vam construir però que ara s'ha mort.
M'ofego.
Tots son frases que em dic per cuidar-me, per cuidar de tu.
Per tancar jo la porta o posar-li, simplement un puny.
Mentides.
Perquè m'has apartat
i no m'has ajudat?
perquè?
si tant m'estimaves?
Perquè has fugit així
i no has pensat en mi?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè t'has amagat
i no m'has recolzat ?
perquè?
si tant m'estimaves
Si tu ets feliç així
sabent tant poc de mi
perquè,
perquè m'estives?
Sento que la vida se m'escapa mentre espero
el teu somriure, una carícia, una mirada
que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
Tot aquest silenci s'amagava en les paraules que no deies
però pensaves, els moments que arrossegàvem i la boca
se m'enfonsa quan intento pronunciar el teu nom, el teu nom.
Tot aquest silenci s'amagava a les nits de tots els dies
que vivíem com els últims de la vida, com les últimes ferides
que ajuntàvem per parlar, i no dir res.
Voles lluny, voles lluny, voles lluny.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.