Si tant m'estimaves
Fa mil nits que quan dormo tinc por i es que et noto tant lluny
i et somio.
M'he mirat al mirall i el que hi veig no s'assembla a mi,
és algú que fa poc va arribar i ara viu aquí,
la pena.
Perquè no m'has cuidat?
perquè no m'has mimat?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè has marxat així?
T'has oblidat de mi?
Perquè?
si tant m'estimaves!
Sento que la vida se m'escapa mentre espero el teu somriure,
una carícia, una mirada que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
He sortit al carrer a respirar i tot són records
d'una vida que vam construir però que ara s'ha mort.
M'ofego.
Tots son frases que em dic per cuidar-me, per cuidar de tu.
Per tancar jo la porta o posar-li, simplement un puny.
Mentides.
Perquè m'has apartat
i no m'has ajudat?
perquè?
si tant m'estimaves?
Perquè has fugit així
i no has pensat en mi?
perquè?
si tant m'estimaves!
Perquè t'has amagat
i no m'has recolzat ?
perquè?
si tant m'estimaves
Si tu ets feliç així
sabent tant poc de mi
perquè,
perquè m'estives?
Sento que la vida se m'escapa mentre espero
el teu somriure, una carícia, una mirada
que tant temps vas oferir-me
i que ara són només imatges del passat que volen
lluny i més lluny i més lluny.
Tot aquest silenci s'amagava en les paraules que no deies
però pensaves, els moments que arrossegàvem i la boca
se m'enfonsa quan intento pronunciar el teu nom, el teu nom.
Tot aquest silenci s'amagava a les nits de tots els dies
que vivíem com els últims de la vida, com les últimes ferides
que ajuntàvem per parlar, i no dir res.
Voles lluny, voles lluny, voles lluny.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.