Per què?
Per què no ens aturem a mirar el cel?
Per què tanquem els ulls a la misèria
i no plantem flors als fusells?
Per què la nostra espècie degenera?
Per què no diem no, com diu el mestre?
Per què girem la cara a la bellesa
i ens oblidem de fer petons?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?
Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?
Per què no ens abracem a la utopia
i fem més cas al seny que al nostre cor,
i l'home del carrer s'avorreix massa,
i no escurem cada segon?
Per què li fem el joc a la cobdícia
i ens abracem només de tant en tant?
Per què no fem que plogui per setmanes
i ens ocupem molt més del mar?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?
Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot,
i construïm un somni en sis paraules:
Qualsevol nit pot sortir el sol..?
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.