Decapitacions XII
Finalment vençut el 1713 després d'un intent de fugida cap a Mallorca amb altres companys és pres i dut a judici.
Josep Moragues és considerat culpable del delicte d'alta traïció i per tant, condemnat a mort. La decisió del tribunal és que mori a garrot.
L'endemà de la sentència, junt amb dos companys més, és mort a garrot, descalç i amb camisa de penitent, refusant-li tot honor.
Després de l'execució fou esquarterat i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro al davant de la diputació del general de Barcelona per escarment de patriotes.
Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada i el crani restituït al seu cos no foren atesos fins dotze anys després de l'execució.
219 anys després, molts catalans celebraven amb satisfacció la instauració de l'Estatut d'Autonomia de 1932 que com el cap d'en Moragues, havia estat mutilat, també, per les Corts de la República Espanyola.
I el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro per escarment de patriotes.
Viatger, vingues d'on vingues
si tens lo cor honrat
flecta els genolls i prega,
com fill davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general. (*)
¡Mort esclava!
Ocell engabiat en gàbia secular
ocell nostrat, orb, eixalat,
vermell de sang
i de vergonya.
No serem pas relapses
No serem pas relapses.
L'atàvic escarment
ens servarà tostemps.
Ocell refet, cantes cínic avui:
la llibertat
decapitada...
(*) La parte en cursiva está basada en textos de Pere Quart, Àngel Guimerà, Josep Maria Figueres, Ignasi Roda y Ramon Muntaner.
Se omite en la versión single de 1974.
El cantautor asturiano Víctor Manuel inaugura etapa con Altafonte y presenta un álbum producido por David San José, formado por composiciones que abordan el amor, la esperanza y la identidad personal en un tiempo marcado por la incertidumbre.
Canción de luz. Homenaje a Ángel Quintero, producido por los Estudios Ojalá y licenciado por Bis Music, reúne once composiciones del repertorio del trovador fallecido en abril de 2024, interpretadas por destacadas voces de la música cubana como Silvio Rodríguez, Miriam Ramos, Frank Delgado o Eduardo Sosa.
La cantante italiana Ornella Vanoni, conocida por clásicos como Senza fine, deja una trayectoria de más de siete décadas marcada por la versatilidad, la presencia escénica y su papel como una de las grandes damas de la canción italiana.