Tu em vols blanca
paraula que s'aixeca entre la ràbia
i agafa amb els seus ulls la intimitat,
la força de ser dona contra el dany.
Tu a mi em vols blanca,
com el nacre i la bromera,
que siga un lliri blanc a penes perfumat.
Tu em vols blanca,
tu que tens morats els llavis
del festí de fruits i mel.
Tu que t'has deixat les carns
al banquet de Dionís.
Però em vols blanca,
com la neu blanca,
tu a mi em vols blanca.
Ni un raig de lluna
m'ha de tocar.
Tu, que en els jardins tan negres de l'Engany,
tot de vermell, tot de vermell
vas córrer a l'Estrall.
Tu em vols blanca,
em vols blanca com l'escuma,
com el nacre, com el lliri i com la sal...
Com un gladiol
de flor blanca.
Fuig cap als boscos,
ves a viure a la muntanya.
Beu de les roques i alimenta't de l'arrel,
l'arrel amarga.
I si el son per fi t'arriba,
dorm en la terra mullada,
fes-te un llit de gebre i fang
i conversa amb els ocells...
quan vinga l'alba,
quan torne el dia
i trobes l'ànima
que en les alcoves
quedà enredada.
Quan les teues carns regressen al teu cos,
ja renovat, viu i enardit
i troben l'esperit.
Tu em vols blanca.
Ho seré sols quan tu sigues
com el nacre, com el lliri i com la sal...
Només així
seré blanca.
Bolero
Música i arranjaments: Maribel Crespo
Lletra: Eva Dénia (basada en el poema d'Alfonsina Storni "Tú me quieres blanca")
Poema: Lola Andrés
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.