Cara

Amb un polsim de sal,
en un racó del port,
la pell d'ivori, d'atzabeja la flor
del seu cos.
Amb un poquet de vent,
en un instant de mar,
petit el vincle, però tan llarga la por
del seu cor.

No hi ha camí ni riu
que et faci tornar al meu costat.
Cova sola, tassa buida, seca la font.
Peixos i ocells t'enyoren des de la casa estant,
mai més les mans dels homes gosaran
fer-te mal.

Cintetes de colors
mig rajolí d'amor.
Un bosc salvatge acollirà el bell ronc
del seu nom.