L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
Com t’ho explique?
L’olor de timó.
Com t’ho explique?
Passejar pel bosc.
Que això per a les persones
és vital.
Espais oberts, comuns,
naturals.
Com t’ho explique?
Asseguts al banc, del parc.
Com t’ho explique?
Els xiquets jugant.
Un camí que passa
entre l’arbrat,
la serra, una plaça,
el valor d’un parc urbà.
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
És la vida entre el treball,
les presses,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i...
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
Com t’ho explique?
Que ho hem de cuidar.
Com t’ho explique?
Que això és sagrat.
El nostre entorn
o el racó més remot,
l’aire que respirem,
el clima. Avança el desert.
Com t’ho explique?
Que no és teu, no és de ningú.
Com t’ho explique?
Que és el bé comú.
Temps per perdre el temps,
viure, abraçar,
amb els teus, riure,
no tot és currar.
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
És la vida entre el treball,
els deutes,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.
Cultura, educació,
sanitat, transport,
un món verd, en igualtat
tots els drets i llibertats.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.
Creix i creix. Creix i creix. Creix i creix.
Creix i creix, llocs comuns, el temps.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.