El verd és més verd (petricor)

El verd és més verd,
el cel és més cel.

Després de la pluja, la llum divergeix,
irradia vida arreu.

Pocs núvols escalen amunt. Buit és ple.
El ras ara són fragments.

El vent mou la boira, veig l’astre major.
Ara reviscola tot.

Mai el mateix indret,
cap idèntic moment:
natura en moviment.

El verd és més verd,
el cel és més cel.
Primavera, ja no hi és.

Músculs de roca grisos i blancs,
la cara s’ha rentat.

Degota gebrada, bellesa trau flor.
Alé de petricor.

Mirada bucòlica.
Els colors viuen més,
virtut que és un present.
El verd és més verd,
el cel és més cel.
Els ciclons són més freqüents.

Dels peus, els dits,
a la vora d’abril.
Acaba l'hivern,
una cua de fred.

El verd és menys verd,
el cel és menys cel.
Estacions que perdem,
fenòmens extrems, escalfem, escalfem.

Ací i ara, el desert.