On naix la blanca llum

El sol és l’ull
que ve del sud,
on naix la blanca llum.

Claregen tots els racons,
geografia del propi cos,
anatomia d’un terç de la nació.

Desperta tot Diània,
Penyagolosa ens atalaia,
reposa L’Albufera i el Palmerar.

Davall la pell,
un sol país
que té tantes veus.
Davall la pell,
pots sentir el batec.

Davall la pell,
un sol país
tot per descobrir.
Davall la pell,
pots sentir el batec.

Terra fèrtil als peus:
iber, cartaginés, romà,
visigot, cristià, musulmà.

Quatre barres sense penó,
llueix alegria i diversió.
No coneix vergonya ni té cap pudor.

Ventall obert de ment,
sembla ple d’atreviment,
mentre passa per davant un beatet distret.

Encarar dos camins:
equilibri, indecís.
Com la ploma movedís.

Talentós i elegant,
la bellesa és prioritat,
naturalment atresora cabassos d’encant.

La pau evita el combat
i del dimoni vol ser l’advocat.
Si tens una opinió, no és que tingues la raó.

Davall la pell,
un sol país trobant-se a si mateix.
Davall la pell,
pots escoltar el batec.