Els nostres Vicents

El nom el tenies posat
abans de nàixer, Vicent,
com el besavi, el fill o el net.
Quants abans, quants després?

Com el llamp que cau a l'arbre,
anhels, costums, tragèdies,
somnis, gestos i alguna cosa més
per les branques es transmeten.

Abans del 36, pilota als peus, alineats,
futbol, xiulit, i a jugar.
Tinent del bàndol republicà,
amb els amics hi anaves a lluitar, com deia Xelo
"pensant que anàveu a guanyar".

Però allò no era cap guerra.
Alçament feixista, colp d'estat, de l'ultradreta militar.
Dels primers de l'Europa que s'escampava sense descans.

Amb judici o sense,
treballs forçats o afusellats,
però ta germana
et va traure d'Albatera.
Decidida i valenta. Però et van fer la creu, t'ho van fer pagar.
Ple de polls, desnodrit, constipat, molt malalt.

Però allò no era cap guerra.
Alçament feixista, colp d'estat, de l'ultradreta militar.
Dels primers de l'Europa que s'escampava sense descans.

El rastre que van deixant els tirans.
Foto borrosa, trac la pols; se't veu net i clar.
Vine, agafa'm la mà, sense tu no estaríem ací.
Estimat, per tu tota la dignitat.
Pels nostres Vicents.