De vegades, només de vegades
De vegades, només de vegades,
em vénen ganes d'engegar-ho tot a dida,
perdre'm per la mar divina de la Polinèsia sud
i trobar-me per sorpresa l'arxipèlag de les Cook.
De vegades, només de vegades,
m'imagino com seria la fugida:
navegar aigües maragdes, per ofici sobreviure
conjugant entre la calma tots els temes del verb somriure.
Però què seria jo, sense cap hipoteca
i el somni irrefrenable d'un altre cotxe nou,
la visa, la memòria, el software i les megues,
i la pantalla amiga del meu ordinador...
Però què seria jo tan lluny sense cobertura,
bevent aigua de pluja sense estabilitzants...
Però què seria jo si no tingués cap pressa,
ni els gasos cancerígens de la Ronda de Dalt...
De vegades, només de vegades,
em faria voluntari d'una ONG,
m'enduria la família, cap a l'Índia hi falta gent,
que m'han dit que a Calcuta és senzill guanyar-se el cel.
De vegades, només de vegades,
em provoca insomni la rutina
i el diable a cau d'orella em diu que vagi a l'aeroport
i que em compri ja el passatge d'algun vol sense retorn.
Però què seria jo sense l'hortet i la caseta,
segona residència i el meu pla de pensions,
els cecs, la primitiva, les cues de l'A-16,
l'encant que sempre tenen les platges a l'agost...
Però què seria jo sense aquestes cadenes
que em lliguen a l'amable confort del primer món.
"Si estic més bé que vull", ja ho diu Cabrera Infante
quan parla que a l'Havana vivia molt pitjor.
De vegades, només de vegades,
puc tomar-me boig.
em vénen ganes d'engegar-ho tot a dida,
perdre'm per la mar divina de la Polinèsia sud
i trobar-me per sorpresa l'arxipèlag de les Cook.
De vegades, només de vegades,
m'imagino com seria la fugida:
navegar aigües maragdes, per ofici sobreviure
conjugant entre la calma tots els temes del verb somriure.
Però què seria jo, sense cap hipoteca
i el somni irrefrenable d'un altre cotxe nou,
la visa, la memòria, el software i les megues,
i la pantalla amiga del meu ordinador...
Però què seria jo tan lluny sense cobertura,
bevent aigua de pluja sense estabilitzants...
Però què seria jo si no tingués cap pressa,
ni els gasos cancerígens de la Ronda de Dalt...
De vegades, només de vegades,
em faria voluntari d'una ONG,
m'enduria la família, cap a l'Índia hi falta gent,
que m'han dit que a Calcuta és senzill guanyar-se el cel.
De vegades, només de vegades,
em provoca insomni la rutina
i el diable a cau d'orella em diu que vagi a l'aeroport
i que em compri ja el passatge d'algun vol sense retorn.
Però què seria jo sense l'hortet i la caseta,
segona residència i el meu pla de pensions,
els cecs, la primitiva, les cues de l'A-16,
l'encant que sempre tenen les platges a l'agost...
Però què seria jo sense aquestes cadenes
que em lliguen a l'amable confort del primer món.
"Si estic més bé que vull", ja ho diu Cabrera Infante
quan parla que a l'Havana vivia molt pitjor.
De vegades, només de vegades,
puc tomar-me boig.
Versión de Joan Isaac
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
La Mar de Músicas dedicará su edición 2026 a Ecuador
[28/07/2025]
El festival La Mar de Músicas, organizado por el Ayuntamiento de Cartagena (España), ha anunciado que Ecuador será el país invitado de su 31ª edición, que se celebrará del 17 al 25 de julio de 2026. El anuncio se realizó durante el concierto de clausura de la edición 2025, en un acto simbólico que marcó el paso del testigo desde Corea del Sur al país andino.
2.
Fallece Enric Hernàez
[19/08/2025]
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.