El gamberret
ets un noi molt descarat,
portes camí de "gamberro",
d'home sense pietat.
A l'escola em barallava
amb un professor assenyat,
així m'he quedat per sempre
sense fer el batxillerat.
M'agradaven els "petardos",
de petit ja n'he posats
a la via del tramvia
i després fer el despistat.
Els "petardos" varen créixer,
vaig posar-ne en un terrat,
vaig carregar-me uns quants vidres,
vaig topar amb l’autoritat.
He conegut moltes noies,
he fet molts cops de galant,
però al final sempre em deixaven
i sempre a l'últim instant.
Quan anava a casa seva
la cosa no anava bé
m'"embalava" de seguida
i em deixaven al carrer.
De més grandet se'm va ocórrer
empipar un senyor de gris,
quan vaig acabar la feina
ja no vaig tornar al meu pis.
He estat molt temps entre reixes,
ara per fi m'han deixat,
vaig pel carrer amb molt de compte
saludo gorres de plat.
No seré mai més "gamberro",
ja no trencaré un plat,
ara treballaré "en sèrio"
per fer oblidar el meu passat.
D'aquí uns anys coll i corbata
i un cotxe ben enllustrat
m'obriran totes les portes:
tornaré a la societat.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.