El malalt
per no obrir-se mal més;
és el temps de la mort,
la mort que no diu res.
Prop del malalt s'agrupen
molts amics i germans,
volen acompanyar-lo
ara que es torna pols
en el camí que corre
sempre d'esquena al sol,
i cada cop que tus
s'atansen, l'ai al cor,
tenallats de por
que ja sigui mort.
Totes les dones resen
i els homes estan quiets
i es van creuant els ulls
que esperen el mateix.
Fins que el malalt s'adona
d'aquest immens forat
que se li obre ala peus
i es desvetlla esverat,
es contempla les mans
que se li van parant
i s'escolta la veu
que se li va gastant
i nota com els ulls
la imatge van perdent
i s'agafa als llençols
i renega els valents.
De sobte aixeca el cap,
encara vol parlar,
se li trenca el record
i ja és tard.
Llavors s'aixequen senyores
i davant el mirall
s'arreglen els cabells,
es passen el raspall;
els homes descansats
es descorden el coll,
s'afluixen la corbata,
es rasquen el genoll
i tots plegats es miren,
es van reconeixent:
Què tal, cosina Clara?
Què tal, cosí Guillem?
Estàs molt prima ara.
A tu no et sobra res.
Ets molt bonica, Clara.
I tu estàs prou bé.
Molt temps que no ens hem vist.
Ara farà tres anys.
Recordes per l'octubre
quan va morir en Joan?
Quan el dia vespreja
es van acomiadant;
tanquen bé la porta
i tots plegats se'n van.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.