El vi


Abans de cantar,
m’empasso una ca-
fetera
per tal que s’endu-
gui l’última bor-
ratxera.
Jo vinc d’una gent
esplèndidament
borratxa
i, pel que fa al mam,
em van alletar amb
garnatxa.

Al peu d’una so-
ca vaig néixer jo,
ben noble,
i no en una col,
el vulgar bressol
del poble.
I és tal el meu rang
que, en comptes de sang,
ben plenes
de bon moscatell
tinc sota la pell
les venes.

Si saps el que et fas,
si tens un bon nas,
no és broma
que a sobre has de dur
per si tens set u-
na poma,
p’rò en forma d’ampo-
lla i amb una inflor
causada
per la llet d’octu-
bre que a dins hi ha acu-
mulada.

En Tàntal sofrí
de nit i de di-
a, mentre
l’Infern va negar-
li el dret a mullar-
se el ventre.
D’acord, la set d’ai-
gua és trista, p’rò mai
un càstig
com la set de vi.
Recony, això sí
que és dràstic!

Que caigui un ruixat
de bon Priorat
fent taques!
Si donessin vi,
‘niria a munyir
les vaques.
Senyor, quan veuré
el vi omplint E-
bres i Senes?
Tot déu hi anirà
de pet a ofegar
les penes.

(1957)

Versión de Georges Brassens
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Una ventana para Javier Pelayo
[15/06/2026] por Carles Gracia Escarp

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

2.
Montse Castellà: «Groenlàndia es una celebración de la vida y de treinta años de oficio»
[23/06/2026] por Xavier Pintanel

La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.

3.
«Mig segle vora el drac», la historia de Falsterbo
[18/06/2026] por Xavier Pintanel

El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.