Penèlope
Tu, l’esposa model, que ets el grill de la llar
i el teu vestit de núvia és d’un blanc exemplar;
tu, la Penèlope intractable,
m’he preguntat sovint si guardes ben al fons
del teu cor un desig que creix d’amagatons.
i un pensament bell i culpable,
i un pensament bell i culpable.
Darrere les cortines, cosint, brodant si cal,
tot esperant que torni un Ulisses de raval,
que no has somniat mai meravelles?
I els vespres melancòlics, que no has sentit al pit
l’anhel de jeure un dia nua en un altre llit
i comptar unes altres estrelles,
i comptar unes altres estrelles?
No has cridat mai encara, en un sobtat rampell,
l’amoreta que passa, que et fa oblidar l’anell,
t’explica altres secrets d’alcova,
posa la margarida a l’hort més assenyat,
el fruit prohibit a l’arbre de la fidelitat,
i el desordre a la teva roba,
i el desordre a la teva roba...?
Que potser no has volgut veure un dia tornar a-
quell àngel, o dimoni que, amb un arc a la mà,
tot disparant se les enginya
per fer tornar de carn l’estàtua més glacial;
i llavors la fa caure de dalt del pedestal,
n’arrenca la fulla de vinya,
n’arrenca la fulla de vinya...?
No temis pas que el cel et vulgui castigar;
el teu cervell no ha fet res més que galopar
sense llançar-te a les bardisses...
És un pecat venial, una falta de zel,
és la cara amagada de la lluna de mel,
i l’ombra on mai no entrarà Ulisses,
I l’ombra on mai no entrarà Ulisses....
i el teu vestit de núvia és d’un blanc exemplar;
tu, la Penèlope intractable,
m’he preguntat sovint si guardes ben al fons
del teu cor un desig que creix d’amagatons.
i un pensament bell i culpable,
i un pensament bell i culpable.
Darrere les cortines, cosint, brodant si cal,
tot esperant que torni un Ulisses de raval,
que no has somniat mai meravelles?
I els vespres melancòlics, que no has sentit al pit
l’anhel de jeure un dia nua en un altre llit
i comptar unes altres estrelles,
i comptar unes altres estrelles?
No has cridat mai encara, en un sobtat rampell,
l’amoreta que passa, que et fa oblidar l’anell,
t’explica altres secrets d’alcova,
posa la margarida a l’hort més assenyat,
el fruit prohibit a l’arbre de la fidelitat,
i el desordre a la teva roba,
i el desordre a la teva roba...?
Que potser no has volgut veure un dia tornar a-
quell àngel, o dimoni que, amb un arc a la mà,
tot disparant se les enginya
per fer tornar de carn l’estàtua més glacial;
i llavors la fa caure de dalt del pedestal,
n’arrenca la fulla de vinya,
n’arrenca la fulla de vinya...?
No temis pas que el cel et vulgui castigar;
el teu cervell no ha fet res més que galopar
sense llançar-te a les bardisses...
És un pecat venial, una falta de zel,
és la cara amagada de la lluna de mel,
i l’ombra on mai no entrarà Ulisses,
I l’ombra on mai no entrarà Ulisses....
(1960)
Versión de Georges Brassens
Versión de Eva Dénia
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas
Comentarios
Adaptació: Miquel Pujadó
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
«Canción de luz», un homenaje colectivo a Ángel Quintero a través de once nuevas versiones de su repertorio
[24/11/2025]
Canción de luz. Homenaje a Ángel Quintero, producido por los Estudios Ojalá y licenciado por Bis Music, reúne once composiciones del repertorio del trovador fallecido en abril de 2024, interpretadas por destacadas voces de la música cubana como Silvio Rodríguez, Miriam Ramos, Frank Delgado o Eduardo Sosa.