Mamà, tinc por
tan plàcid i tan rutinari
fer albarans, quadra el balanç,
no té res d'extraordinari,
per uns instants més excitants
vull veure un film sanguinari.
Cada festiu un revulsiu,
delictes nous cada dijous,
cada dimarts uns quants infarts,
cau el tallant, xisclo d'espant,
cada nou crim és més sublim,
esquitxs de sang al vestit blanc.
Mamà, tinc por, s'està acabant,
ja corro al cine del davant.
Niu de serpents, petó de dents,
és un tauró, quina suor,
un catxalot ataca un iot,
un pop gegant, rosego un guant,
monstre marí, em puc morir,
el monstre mor, se'm glaça el cor.
Mamà, tinc por, tinc mal de cap,
ja tornaré demà passat.
Al tan banal jaç conjugal
li falta potser dinamisme
massa vulgar vida de llar
sovint em fa perdre optimisme
per uns instants més excitants
vull veure un bon cataclisme.
Monstres immunds cada dilluns,
dissabte nit no hi ha respit,
l'hotel en foc, quin tripijoc,
un huracà, no vull mirar,
la terra trem, pànic suprem,
un jumbo cau, pareu si us plau.
Mamà, tinc por, s'està acabant,
ja corro al cine del davant.
Un esquelet balla al canyet,
cent morts vivents venen corrents,
esclata un llamp, sóc com un flam,
final funest d'un vil segrest,
un magistrat és mutilat
pel tren exprés, ja no puc més.
Mamà, tinc por, tinc mal de cap,
ja tornaré demà passat.
Pel mes de maig la sang a raig,
pel mes de juny destral al puny,
el Fu-Manxú menja un nen cru,
l'escarabat m'ha hipnotitzat,
mans de robot sento a l'escot,
un esperit em pren un pit.
Mamà, tinc por, s'està acabant,
ja corro al cine del davant.
És Frankenstein, ja perdo el seny,
un home llop, tinc el front xop,
un ximpanzé em fa puré,
superagent, dóna'm turment,
hi ha un vampir, perdo el respir,
clava l'ullal, és magistral,
s'encén el llum, els meus veïns
són de bon tros molt més mesquins.
Adaptació: Jordi Teixidor
Joan Manuel Serrat acompañará a Jofre Bardagí en la puesta de largo de Jofre Bardagí interpreta Serrat, un proyecto que revisita el cancionero de Serrat desde una mirada contemporánea y profundamente personal, y que conecta memoria familiar, legado musical y presente creativo.
El cantautor cubano Silvio Rodríguez dio a conocer en el Hay Festival de Cartagena de Indias (Colombia) Silvio Rodríguez, diario de un trovador, un libro que reúne textos inéditos de su cuaderno personal en diálogo con 143 fotografías del argentino Daniel Mordzinski, fruto de más de dos décadas de encuentros, viajes y trabajo compartido.
La cantante Rosa León publica Como la cigarra, el primer avance de Cartas de amor a María Elena Walsh, un proyecto producido por Alejo Stivel que reivindica la obra adulta de la creadora argentina desde el respeto, la admiración y la fidelidad a su espíritu.
Tras dos años de silencio discográfico, la banda valenciana El Diluvi regresa con Cantem per tu (Cantamos por ti), una canción que reivindica la tradición, la cultura y la memoria compartida como motores de futuro. No se trata de un retorno al uso: es la reaparición de una voz que, en realidad, nunca se apagó, y que vuelve a alzarse desde lo colectivo, lo popular y lo comprometido.
El Secreto de los Arbustos, estrenado en noviembre pasado, surge del encuentro entre la cantautora chilena Pascuala Ilabaca y la orquesta SdC Big Band, y articula once composiciones que dialogan con realidades sociales, emocionales y políticas desde una sonoridad abierta y colectiva.