El desertor
jo vos escric tres ratlles.
I no és demanar gaire
si os prego les llegiu.
Jo tinc entre els meus dits
les ordres que m'obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.
Senyor governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tenta
matar cap enemic.
I quedi clar senyor
que això no és cap ofensa
la decisió ja és presa:
jo vull ser desertor.
Després d'haver nascut
he vist morir al meu pare
germans marxar de casa
i els plors, dels meus petits.
Ma mare patí tant
que avui ja és a la tomba
i se'n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.
Quan era presoner
varen prendre'm la dona
varen prendre'm les hores
i el meu passat feliç.
Demà de bon matí
me n'aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l'ahir.
Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles.
D'Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent:
Negueu-vos a obeir
digueu no, a les ordres
no aneu pas a la guerra.
Negueu-vos a partir.
Si s'ha de perdre sang
perdeu Senyor la vostra
feu bé el paper d'apòstol
senyor governador.
I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma.
Podran tirar tranquils.
(1954)
Adaptació: Joan Isaac
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.