El mariner a la Rambla
i l’ànima arborada...
No arriba a l’u per cent
ni en dies de molt vent.
I et busca pels carrers
i el teu record no hi és.
Només et veu de nit
al cine del seu llit
on el llençols li fan
pantalla de gegant.
I en falsa carn de tela
i els arbres en candela,
t’imagina feliç
corrent pel paradís
on negres balladors
fan batre set tambors
i rossos serafins
escanyen violins.
També hi veu disset oques
que berenen a les roques
i uns quants senyors mudats
que esquien pels serrats
amb tres velletes joves
que es llancen pedres toves.
Llavors, si albira el grop,
arria el velam xop
i es tanca a la cabina,
i amb gran ardor diu: “Vine!”
No arribo a l’u per cent
ni en marços de molt vent...
Això és el que jo veig
quan faig el meu passeig,
on fan sempre i tot d’una
la festa de la lluna,
i xerro amb tu ben sol
i em vesteixo de dol.
Soc broma d’aigua espessa,
de llàgrima disfressa,
vull veure si l’absència
fa acte de presència...
vull dir si la que em crida
vol viure amb mi la vida.
Però us confesso pla
que on és buit no n’hi ha.
La barca se m’enfonsa
—tristíssim, pobre llonze—
i llenço l’últim mort
que he fos amb el record,
el plom, que amb fil d’aranya,
em lliga cor i entranya.
Antics mars de l’Aràbia,
d’escuma sense ràbia,
banyeu-la com volia
l’amant de la utopia
que sense drap ni pal
navega per l’asfalt.
I Rambla amunt i avall
percaça el teu corall...
No arribo a l’u per cent
ni en dies de molt vent...
No arribo a l’u per cent
ni en marços de molt vent...
No arribo a l’u per cent
ni en ple castell de vent...
No arribo a l’u per cent
ni en dies de molt vent...
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.