El bandoler
Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en "La Pera".
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els mots que allà han pregat:
"pietat, pietat".
No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
—Reseu l'últim "Crec en Déu".
—Pietat, pietat.
[L'endemà de bon matí,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
"pietat, pietat".] (*)
Però en Joan Serra,
avui no ha tingut ja sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara resta entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer...
Versió de "Les seves primeres cançons"
Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: "en La Pera".
Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.
Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
"pietat, pietat!"
No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!
- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l'últim "crec en Déu".
- Pietat, pietat!
I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era "en La Pera",
bandoler per vocació.
L'endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.
I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en La Pera mata.
I altra cop
la Verge té una plegaria
i per l'ànima d'un mort
dos ciris ja tenen flama.
Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l'han agafat
i ara resta entre barrots.
I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit
és la última pregaria.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa
que algú resi una pregaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va fer.
(*)
Versió de "A l'Olympia"
L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama
I així
per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en La Pera mata
Versió de "Ara, 25 anys"
L'endemà de bon matí
Davant la Verge del Carme
De genolls està resant
De dos ciris encén la flama
I ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
sentirà el cel un nou crit:
"Pietat, pietat"
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.