El bandoler


Versió de "Que no s'apague la llum"

Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en "La Pera".

Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els mots que allà han pregat:
"pietat, pietat".

No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
—Reseu l'últim "Crec en Déu".
—Pietat, pietat.


[L'endemà de bon matí,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.

Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
"pietat, pietat".] (*)

Però en Joan Serra,
avui no ha tingut ja sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara resta entre barrots.

L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària.

Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.

Ningú no ho va fer...

Versió de "Les seves primeres cançons"

Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: "en La Pera".

Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.

Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
"pietat, pietat!"

No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l'últim "crec en Déu".
- Pietat, pietat!


I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era "en La Pera",
bandoler per vocació.

L'endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.

I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en La Pera mata.

I altra cop
la Verge té una plegaria
i per l'ànima d'un mort
dos ciris ja tenen flama.

Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l'han agafat
i ara resta entre barrots.

I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en La Pera dóna un crit
és la última pregaria.

Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa
que algú resi una pregaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.


Ningú ho va fer.

(*)
Versió de "A l'Olympia"

L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
De dos ciris encén la flama

I així
per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en La Pera mata

Versió de "Ara, 25 anys"

L'endemà de bon matí
Davant la Verge del Carme
De genolls està resant
De dos ciris encén la flama

I ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
sentirà el cel un nou crit:
"Pietat, pietat"

Versión de Lluís Llach
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Un abrazo de esperanza: Silvio Rodríguez
[01/10/2026] por Alberto Montoya Alonso

En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.

2.
«Los Siete Estados»: La historia de la obra inconclusa de Víctor Jara, Patricio Bunster y Celso Garrido-Lecca
[02/10/2026] por Víctor Tapia

Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.

3.
Fallece Piero a los 81 años en Buenos Aires
[07/10/2026]

El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.

4.
Frank Delgado publica «Archivos Descalcificados», un álbum de diez canciones recuperadas de distintas etapas
[07/10/2026]

Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.

5.
«Alguien en el mundo»: Maxi Vernazza retrata una década de Charly García
[05/10/2026]

El fotógrafo Maxi Vernazza publica Alguien en el mundo, un libro que reúne imágenes de Charly García tomadas entre 1998 y 2008, durante una de las etapas más intensas de su trayectoria: los años atravesados por el concepto Say No More. El volumen nace de casi dos mil fotografías, analógicas y digitales, y recorre escenarios, viajes, estudios, hoteles y momentos cotidianos del músico argentino.