Aigua
que fàcil és recordar-te sense poder-te tenir.
Amb la pluja m'agito, torno a veure'm tant buida
i em desfaig, i crec veure't de lluny, torno a cridar-te en va.
No em demanis que ho deixi, no ho intentis,
no pateixes l' angoixa ni la pena,
fes que marxi de mi aquesta pluja eterna…
No em demanis que ho deixi, no ho intentis ja més,
tu no pateixes la pena ni aquest terrible dolor…
Aigua, amor, dóna'm aigua.
si no em dones amor, no sé què dir-te,
se m'esgota l'aire que respiro, s'acaba la inèrcia del destí,
s'esgota el compàs del teu ritme i l'alegria.
Reconec aquesta estranya soledat que m'allunya de tu,
que no em deixa oblidar-te, m'acompanya a patir.
El record em consola, i m'enganya i em calma la bogeria,
però et busco, no et trobo i torno a perdre vida.
Aigua, amor, dóna'm aigua.
Si no em dónes amor, no sé què dir-te,
s'esgota l'aire que respiro,
l'aire que respiro s'acaba…
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.