Bruseta de pell de vent
que viure i lliure rimaven
i feia bonic,
i agradava a les noies.
Amic i antic,
cançó i tristor,
amor i enyor.
I així ens vam crear un món petit
ple d'olors i colors
de capvespres i noies
sempre, però, a la riba d'un mar taciturn.
Per els teus ulls de tinta xina
pel meu clatell esquilat
per que el temps no passi, vine:
sóc jo mateix. Vols ballar?
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
vull dir-te en tres acords
els teus pits d'adolescents,
bruseta de pell de vent.
Cançó de vespre malalt
ara amb retorna el teu nom:
bruseta de pell de vent.
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
tants cops que no ens vam besar,
tant d'amor sens fer-lo mai,
tants poemes esquinçats,
tants consells d'amic fidel,
tantes coses a donar,
bruseta de pell de vent.
A tu, dolça amiga dels anys blaus,
memòria d'olors,
a tu amiga de mitjons blancs
de diumenge agonitzant,
de mots dolços al portal.
Pel teu nom que no he tastat,
aquests acords, aquest meu cant,
bruseta de pell de vent.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.