El conte
(Rikki Arjuna - Xiula)
et vull explicar
li calen molts personatges
Ta costa tant dormir
que m'acosto al teu llit
inventant tant i tantes imatges
I començo amb l'Alícia
que és una delícia
viatjant per les set meravelles
I en el nas de l'esfinx
fixa't quins bolets fins,
que la fan créixer fins les estrelles
Gran, és tan gran, un gegant,
que la punxen i acaba explotant
I en el bum, entre el fum,
un perfum que surt volant
Un porquet l'ha ensumat,
dos garrins s'hi han sumat,
i ara tots tres tenen cagarrines
Però a la casa de palla
hi ha un vàter que falla,
i s'encalla fins amb caques fines
La barraca de fusta
està feta una xusta,
plena de coses rovellades
I la casa de totxo,
l'ocupa el Pinotxo,
mentint sobre coses passades
I el nas, que fa flas!, pas a pas,
va allargant-se fins la vall d'en Bas
I el rentava amb la lava,
en un volcà ple de foiegrás
M'acomodo el coixí,
i vaig fent així,
veig la son que s'atansa
Encara he de seguir?
em dius que sí,
un badall d'esperança
Aquest conte és una faula
Per a alguns, l'hora del conte és galopar per una carretera asfaltada d'hores, minuts i segons. Jo, més humil sóc, i només vull que l'onada d'imaginació que surt d'aquesta història que m'invento, ens transporti, arraulits, fins al demà següent.
Hora d'adormir-se
El conte que avui
et vull explicar
li calen molts personatges
La bruixa que et ruixa
amb el suc de maduixa
i fa que es refredin les natges
La Gretel que es grata
i el Hansel cansat,
ha menjat tantes xocolatines
Truquen al Patufet,
que ha estofat un bistec,
amb safrà comprat a Filipines
Hora d'adormir-se
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.