Història
en família d’obrers,
l’avi feia de xofer
a casa d’uns senyors
i l’avia estalviava
per menjar un plat d’arròs.
El pare treballava
on trobava treball,
una guerra li havia
trencat els millors anys
i la mare cosia
per poder anar endavant.
Però, malgrat tot això,
ella va anar creixent
a un col·legi de rics
el pare ho va voler,
el seu era ja un món
aprenent de burgés.
Ni monges, ni companyes
la van mirar mai bé,
aquell no era el seu món,
això prou que es notava,
i encara hi ha qui diu:
Què bonica és la infància!
Era un temps en que l’avi,
la boina als cabells blancs
i un vestit replanxat,
li parlava de coses,
de coses que entendria
després quan ja fos gran.
Era un temps en que ella
es preguntava ja
perquè l’avi no era
com eren tots aquells
pares de les companyes,
luxosos i lluents.
El temps ha anat passant
i amb penes i treballs
els seus han fet diners
i ara ella és també,
allò que la gent diu
la filla d’un burgés.
Les seves ex-companyes
ara l’estimen molt.
Els diners li han obert
les portes d’aquell món
i la conviden les monges
a les seves reunions.
Però l’avi que li deia
que els homes són iguals,
que la terra es de tots,
que per això em de lluitar.
L’avi ara ja és mort
l’esforç no es perdrà.
També ella vol anar
per aquell mateix camí,
el camí de tants nois
que amb els avis obrers
no han volgut mai aprendre
a ser fills de burgés.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.