Història
en família d’obrers,
l’avi feia de xofer
a casa d’uns senyors
i l’avia estalviava
per menjar un plat d’arròs.
El pare treballava
on trobava treball,
una guerra li havia
trencat els millors anys
i la mare cosia
per poder anar endavant.
Però, malgrat tot això,
ella va anar creixent
a un col·legi de rics
el pare ho va voler,
el seu era ja un món
aprenent de burgés.
Ni monges, ni companyes
la van mirar mai bé,
aquell no era el seu món,
això prou que es notava,
i encara hi ha qui diu:
Què bonica és la infància!
Era un temps en que l’avi,
la boina als cabells blancs
i un vestit replanxat,
li parlava de coses,
de coses que entendria
després quan ja fos gran.
Era un temps en que ella
es preguntava ja
perquè l’avi no era
com eren tots aquells
pares de les companyes,
luxosos i lluents.
El temps ha anat passant
i amb penes i treballs
els seus han fet diners
i ara ella és també,
allò que la gent diu
la filla d’un burgés.
Les seves ex-companyes
ara l’estimen molt.
Els diners li han obert
les portes d’aquell món
i la conviden les monges
a les seves reunions.
Però l’avi que li deia
que els homes són iguals,
que la terra es de tots,
que per això em de lluitar.
L’avi ara ja és mort
l’esforç no es perdrà.
També ella vol anar
per aquell mateix camí,
el camí de tants nois
que amb els avis obrers
no han volgut mai aprendre
a ser fills de burgés.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.