Manifest Jara

Jo no cante per cantar
ni per tenir bona veu,
cante perquè la guitarra
té sentiments i raó.

Té un cor fet només de terra
i ales de colometa,
és com aigua beneïda
que senya glòries i penes.

Ací on encaixe el que cante
ho va explicar la Violeta
guitarra treballadora
amb olor de primavera.

Que no és guitarra dels amos
ni res que puga assemblar-se
cante des de les bastides
per abastar les estrelles,
que pren sentit el que cante
quan em batega les venes
de qui morirà cantant-les
les veritats verdaderes
no les mentides fugaces
ni les glòries estrangeres
sinó el cant suau d'una losa
al més profund de la terra.

Fins allà on m'arriba el somni
i allà on el somni m'arriba
si és valenta la cançó
sempre serà cançó nova
sempre serà cançó nova
sempre serà cançó nova.