Els companys primer
de la Medusa, aquell carai
d’embarcació, com saben bé
als ports i al carrer.
Tot xino-xano i amb poc vent,
per entre els ànecs ‘nava fent
i en deien “Els Companys Primer”,
“Els Companys Primer”.
El Fluctuat nec mergitur
no era a la nau un terme obscur,
amb el permís dels endevins,
bruixots i saurins.
Al capità i als mariners
no van parir-los del revés,
que eren amics i gent de bé,
uns companys primer.
No eren de luxe, p’rò què hi fa
si no me’ls puc imaginar
inspirant Riba o bé Carner o
Sant Vicent Ferrer!
No eren col·legues escollits
per moralistes distingits,
sinó uns experts a fer merder,
els companys primer.
No eren tampoc àngels alats:
sense llegir els textos sagrats,
prou se sabien estimar.
I us puc afirmar
que “Pere, Pau, Josep, Manel...”
era el seu Credo, i cap fidel
mai no ha sabut pregar més bé
que els companys primer.
Quan ressonava un Trafalgar
o una tempesta en alta mar,
marcava l’amistat el Nord
i els duia a bon port.
I, si algú estava en un mal pas,
sols li calia agitar el braç
i el treien d’aquell mullader
els companys primer.
A les trobades, que un company
manqués era un fet molt estrany.
En aquest cas, podrida sort!
és que era ben mort.
P’rò mai dels mais, m’hi va la pell,
l’aigua es tancava a sobre d’ell:
cent anys després, era evident
el buit de l’absent.
Moltes vegades m’he embarcat
i quasi sempre he naufragat.
L’únic vaixell que ni els ciclons
van enviar al fons
tot xino-xano, el cor content,
per entre els ànecs ‘nava fent,
i en dèiem “Els Companys Primer”,
“Els Companys Primer”.
(1964)
Adaptació: Miquel Pujadó
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.