Els companys primer


No era el Titànic, ni era el Rai
de la Medusa, aquell carai
d’embarcació, com saben bé
als ports i al carrer.
Tot xino-xano i amb poc vent,
per entre els ànecs ‘nava fent
i en deien “Els Companys Primer”,
“Els Companys Primer”.

El Fluctuat nec mergitur
no era a la nau un terme obscur,
amb el permís dels endevins,
bruixots i saurins.
Al capità i als mariners
no van parir-los del revés,
que eren amics i gent de bé,
uns companys primer.

No eren de luxe, p’rò què hi fa
si no me’ls puc imaginar
inspirant Riba o bé Carner o
Sant Vicent Ferrer!
No eren col·legues escollits
per moralistes distingits,
sinó uns experts a fer merder,
els companys primer.

No eren tampoc àngels alats:
sense llegir els textos sagrats,
prou se sabien estimar.
I us puc afirmar
que “Pere, Pau, Josep, Manel...”
era el seu Credo, i cap fidel
mai no ha sabut pregar més bé
que els companys primer.

Quan ressonava un Trafalgar
o una tempesta en alta mar,
marcava l’amistat el Nord
i els duia a bon port.
I, si algú estava en un mal pas,
sols li calia agitar el braç
i el treien d’aquell mullader
els companys primer.

A les trobades, que un company
manqués era un fet molt estrany.
En aquest cas, podrida sort!
és que era ben mort.
P’rò mai dels mais, m’hi va la pell,
l’aigua es tancava a sobre d’ell:
cent anys després, era evident
el buit de l’absent.

Moltes vegades m’he embarcat
i quasi sempre he naufragat.
L’únic vaixell que ni els ciclons
van enviar al fons
tot xino-xano, el cor content,
per entre els ànecs ‘nava fent,
i en dèiem “Els Companys Primer”,
“Els Companys Primer”.

(1964)

Versión de Georges Brassens
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Comentarios

Adaptació: Miquel Pujadó

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Quince años del cancionero y la discografía de Violeta Parra, el proyecto que ayudó a ordenar su obra
[13/07/2026] por Xavier Pintanel

El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.

2.
La comparsa Bantú celebra su 10º aniversario con el mayor desfile de llamadas de candombe jamás hecho fuera de Uruguay
[25/07/2026] por Manel Gausachs

El pasado 18 de julio de 2026 se reunieron 11 comparsas de todo el territorio español en la pequeña localidad de Palau-Solità i Plegamans, a 25 km de Barcelona. Una concentración carnavalera uruguaya que finalizó con un concierto de todo un referente de este género musical afrouruguayo, Eduardo Da Luz.

3.
«Zorba: música y palabra», un homenaje escénico a la novela inmortal de Nikos Kazantzakis
[15/07/2026]

La actriz Tilda Espluga y el guitarrista griego Manolis Androulidakis estrenan en Cataluña un espectáculo que une literatura y música para conmemorar los ochenta años de Zorba el griego, dentro de la programación del festival Perifèria Cultural.

4.
«Pájaro azul. Cartas desde el exilio» recupera la correspondencia inédita de Mercedes Sosa durante la dictadura argentina
[21/07/2026]

Paripé publica Pájaro azul. Cartas desde el exilio, un volumen que reúne las cartas que Mercedes Sosa escribió entre 1978 y 1981 durante su exilio forzado. Editado por Araceli Matus, Agustina Pérez Rial y Graciela Goldchluk, el libro ofrece una mirada inédita sobre la dimensión más íntima de la cantante y da origen también a un documental y una exposición.

5.
«Cançons del Grec» celebra medio siglo de música en una noche única en el Teatre Grec
[21/07/2026]

Más de treinta artistas participaron en un concierto con todas las entradas agotadas que recorrió cincuenta años de historia del Festival Grec de Barcelona a través de la canción. La coproducción del TRESC (Abacus), el Grec Festival de Barcelona y el Taller de Músics reunió sobre el escenario voces de distintas generaciones y tradiciones musicales en un espectáculo concebido como una dramaturgia colectiva.