La senyora
Guardo les formes rodones de quan era una xavala.
La taula plena de roses omplia de distinció
el convit i recepció que em donava un vell asmàtic,
que a part de ser molt simpàtic, era un xec al portador.
Ràpida com una anguila per clixar tontos i xorres,
em vaig vestir de senyora als divuit anyets de vida.
Tiro peles a cabassos, fumo i m'agrada el caviar,
em vesteixo com rajà, jalo sempre en bona taula,
i quan el sol obre les ales, just em retiro a clapar.
No hi ha lloc de perdició on a mi se'm tanquin portes,
des dels llocs amb les llums mortes fins al cabaret més bo.
Avions, trens i vapors, Costa Brava, Benidorm,
Palma, Eivissa, Hotel Colón, sempre visc la primera hora,
el diploma de senyora l'he fet respectar a tothom!
També sé que la bellesa amb el temps és un engany,
i també que el pas dels anys va podrint totes les veles,
i quan la naturalesa comenci a pegar-me fort:
tindré un pis, un cotxe gros, el vellet i el talonari
i més peles a l'armari que un gran banc de Nova York.
Adaptació: Enric Barbat
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.