Lily
en arribar de Moçambic, Lily,
dins d'un vaixell ple d'immigrants,
ple d'esperança, i ple de mans
per a escombrar un país més ric.
Europa era el seu ideal, Lily,
tothom havia de ser igual aquí.
Però dues negres sempre fan
(ja ho deia Mozart) una blanca:
És un principi universal.
Somniava tant la llibertat, Lily,
l'amor i la fraternitat, Lily,
En un hotel tirant a brut,
van informar-la sense embuts
que els negres no eren ben rebuts.
Va treballar sense descans, Lily,
va fer unes feines humiliants, Lily.
Cridava per vendre enciams
i amb pics i pales a les mans
li feien cor els seus germans.
I quan li deien "Blancaneus", Lily,
ja no els volia parar els peus, Lily,
somreia tot serrant les dents,
hauria vist massa contents
aquells qui es creien tan valents.
Va enamorar-se d'un noi ros, Lily,
que va voler ser el seu espòs, Lily,
però els sogres li van dir que
no eren gens racistes, però que allò
era tota una altra cançó.
Ho va intentar als Estats Units, Lily.
tan democràtics i polits, Lily.
Per descobrir, al cap darrer,
que el color negre allí també
era el color del desesper.
Però en un gran míting a Tennessee
Angela Davis li va dir a Lily:
"Vine, germana, do'm la mà,
sols si ens unim podrem matar
el llop cruel que ens ve a assetjar".
I per tal de vèncer la por, Lily,
també alça el puny en la foscor, Lily.
Uneix el crit a uns altres crits
i lluita amb tots els oprimits
mentre somnia un món millor.
Però en el teu combat quotidià, Lily,
més tard, més d'hora, has de trobar, Lily,
un gran amor i el vostre infant
tindrà el color net i brillant
de la tendresa triomfant.
Adaptació: Miquel Pujadó
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.