El dia que vindràs
(Sophie Makhno - Barbara)
el dia que vindràs...
El dia que vindràs,
no portis l’equipatge
perquè, tan se me’n don
tot el que puguis dur.
Jo reconeixeré
de cop la teva imatge;
fa tant i tant de temps
que t’he esperat a tu.
Tu em donaràs les mans
jo et donaré les meves,
de tot el meu dolor
jo et consolaré;
les meves il·lusions
despertaran les teves,
tu no em diràs ni un mot
i reconeixeré...
Aquell noiet d’abans,
de tímides mirades
que en un racó del parc
es feia el desentès,
jugant sempre a soldats
amb els seus camarades;
un noi que ho donava tot
i no rebia res...
Si un dia vinc a tu,
vindré sense equipatge,
perquè, tant se te’n don
el que et pugui oferir.
Tu reconeixeràs
de cop la meva imatge;
fa tant i tant de temps
que m’esperes a mi.
Et donaré les mans
tu em donaràs les teves,
de tot el meu dolor
tu em consolaràs,
les teves il·lusions
despertaran les meves,
jo no diré ni un mot
i reconeixeràs...
La noieta d’abans,
de cabellera estesa,
que en un racó del parc
menjava els seus confits;
l’amiga de fer salts
amb la mirada encesa,
de córrer com el vent
i dels jocs prohibits.
Quan vingui aquest moment,
no caldrà dur equipatge,
i cap un nou estiu
tu i jo junts anirem,
i del més gran amor
farem l’aprenentatge;
fa tant i tant de temps
que ens esperem.
No cal que recordem
una il·lusió que es vella,
no cal que recordem
els somnis que se’n van;
quan vingui aquest moment
tots dos farem parella,
i no ens retrobaran
ni ens reconeixeran.
El dia que vindràs,
el dia que vindràs…
Adaptació: Josep Maria Espinàs
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.