El testament d'Amèlia
Versió de Joan Manuel Serrat
L'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.
Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.
Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.
I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Versió de Roger Mas
Malalta, està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu:
metzines me n’heu dades
que em nuen el cor meu.
I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
I us deixo les xinel·les,
les xinel·les dels peus,
perquè en baixar l’escala
el coll us hi trenqueu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
L'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.
Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.
Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.
I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Versió de Roger Mas
Malalta, està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu:
metzines me n’heu dades
que em nuen el cor meu.
I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
I us deixo les xinel·les,
les xinel·les dels peus,
perquè en baixar l’escala
el coll us hi trenqueu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Versión de Joan Manuel Serrat
Versión de Roger Mas
Idiomas
Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Magalí Sare, la otra Rosalía
[30/04/2026]
por Xavier PintanelLa cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
2.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026]
por Xavier PintanelLa última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.