Cançó de les rentadores
Per les dreceres del cel
puja, cansada, l'aurora,
ve de les fonts de Llevant
amb tot de bugada xopa:
verd que verdeja al canyar,
blau emblauat que s'acopa.
-El roig batega ensagnat
a les ungles de la fosca.
Pomerars del sol ixent!
Enllà l'aurora se'n torna:
ja té ben drets els pollancs,
llisa i callada la molsa.
Totes les coses, de cop,
es buiden per terra d'ombra.
-El gris, camí de l'argent,
s'adorm a les farigoles.
II
En el riu enfinestrades
ens mirem de dintre estant:
ai que és trist tenir germanes
en el riu, cap per avall!
Colorades com nosaltres
i una mica vacil·lants.
-Potser és l'aigua fatigada
que ens va mig imaginant.
Quan rentem la roba blanca
vénen totes a esbaldir
draps fingits, bugades falses
dels qui viuen dins l'humit,
i si poden ens estiren
els llençols de millor fil.
-Potser som a banda i banda
amb sospirs d'aigua entremig.
Del llibre "Agonia de llum", 2002
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.