El dimoni escuat
n'és nat un Jesuset,
pobret, pobret.
Que és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret.
La Verge responia:
Per falta d'abriguet,
pobret, pobret
per falta d'abriguet.
Pastors hi arribaren
Allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric.
Veieu que tots hi anaven
Del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric
del gran fins al més xic.
A prop d'allí passava
un dimoni escuat,
patrip,patrap.
Sentint tanta gatzara
a dins se n'és ficat,
patrip, patrap
a dins se n'és ficat.
Els pastorets al veure'l
s'hi tiren al damunt,
patim-patum.
I tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim-patum
que el deixen mig difunt.
Per fi surt el dimoni
d’allí bastant calent
bon vent, bon vent.
I amb la cua entre cames
se'n va cap a l'infern,
bon vent, bon vent
se'n va cap a l'infern.
Nota: Marina Rossell no canta les dues últimes estrofes.
Versió de Guillermina Motta
Allà sota una penya
és nat el Jesuset,
nuet, nuet.
Que és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
Jesús que esteu fredet,
pobret, pobret.
La Verge responia:
Per falta d'abriguet,
pobret, pobret,
per falta d'abriguet.
Pastors hi arribaren
allà a la mitja nit,
cric-cric, cric-cric.
Veien que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric-cric, cric-cric
del gran fins al més xic.
Per la cova passava
un dimoni escuat,
carat-carat.
Sentint tanta gatzara
a dins se n'és ficat,
carat-carat,
a dins se n'és ficat.
Els pastors quan el veuen
s'hi tiren damunt,
patim-patum.
I tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt,
patim-patum,
que el deixen mig difunt.
Sant Josep li capola
sobre d'ell el bastó,
de tanta por!
La Verge amb la filosa
li cura la coïssor,
de tanta por,
li cura la coïssor.
Per fi surt el dimoni
d'allí bastant calent
bon vent, bon vent.
I amb la cua entre cames
se'n va dret a l'infern,
bon vent, bon vent
se'n va dret a l'infern.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.