Vindràs

Vindràs de la mà de vellut de la pluja encantada,
vindràs a cavall, al galop, d'algun sol hivernal,
vindràs com sempre d'improvís,
amb aquell tren de mitjanit,
vindràs si es pentina mandrosa la lluna a la mar.

Vindràs de les cendres del foc dels amors que s'acaben,
vindràs per l'amura d'un cos generós i estimat
com un incendi de colors,
quan pels jardins esclaten flors,
vindràs del silenci infinit dels xiprers de les valls.

Vindràs del desig,
del dolor, de la mort, d'un viatge,
vindràs mentre volen estels pel cel blau de Kabul,
d'un llibre, d'un plor,
del dubte somort,
vindràs del petó més amarg d'un adéu d'estació.

T'espero pacient com un nen assegut a la porta,
que anhela que ploguin estels les nits curtes d'estiu.
Sóc un ocell sense cap niu,
sóc una llera sense riu,
em mata l'espera però sé que algun dia vindràs.

Tindràs la bellesa salvatge de cala amagada,
tindràs el perfums orientals dels mercats al carrer,
seràs velam del meu veler,
el meu repòs si arribo a vell.
T'amagues gelosa i jugues, i jugues amb mi.

Seràs la cançó
més perfecta que mai hagi escrit,
la fruita més dolça del arbre, el fruit prohibit,
em moro per tu,
per tu només visc,
m'oblido de tot quan et busco de dia o de nit.