Enemic de tota guerra
i el seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que lliurar tot el meu cor
de posar-se cos a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi han trinxeres,
el combat és l'estratègia
d’enfilar-se més que els altres.
Fora escrúpols, fora marges,
i, si cal, donar l'esquena
a la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I mireu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant a cada mesa
maquillatges d'ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l'estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l'èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa.
No han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
que tot el que fos falsari
moriria en el piló.
I ara que el gran mur s'enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
"Tant tu tens, tant tu vals"
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
viatjar pels teus llavis
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me
la bellesa, la bellesa, la bellesa…
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.