Barcelona '71

Un matí lluminós
groc, rosa, blanc,
amb petits núvols
sobre el blau esglaiat
d'un cel encara hivern
a Barcelona.

La ciutat ja és desperta
amb tots els seus sorolls.
A la Universitat els grisos,
com molts altres dies de l'any,
des de fa ja molts anys,
es disposen a entrar a les aules
àvids de cultura
i de fer exercicis gimnàstics
sobre els caps dels estudiants
que no volen entendre
la subtil teoria de l'ordre públic
defensada, entre d'altres,
per les forces vives locals
amb un total desinterès
hegemònic en bé del país;
concepte de finíssima ambigüitat
d'ús més que profitós
al llarg del temps canviant i multiforme.

A les fabriques els obrers
fa ja hores que treballen
per poder viure
com viuen els obrers en aquest país.
Si de cas no ho fan,
els mateixos grisos
àvids d'aprendre tots els oficis
expliquen, amb arguments
més contundents, més esquemàtics,
i de més fàcil enteniment,
la mateixa teoria que s'explica a la Universitat;
l'absorbent necessitat de l'ordre públic.
Les forces vives i privades,
una mica més interessades,
i mostrant d'una manera ostentosa
el seu concepte d'hegemonia
encara que siga local,
continuen defensant
la inefable teoria de l'ordre públic en bé del país;
concepte de finíssima ambigüitat
d'ús més que profitós
al llarg del temps canviant i multiforme.

Tot Europa ho sap:
Espanya és tolerant
amb pintors, músics,
intel·lectuals, actors i aprenents de poeta.