Gràcies a la vida


Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat la vista per poder mirar-te.
Veure claror i ombres, colors que m’envolten,
i totes les llums de la nit estrellada,
i entre un mar de gent a la gent estimada.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat l’oïda, que amb la seva amplada
grava nit i dia els ocells que canten,
udols i turbines, tempestes i aire,
i paraules tendres que l’amor escampa.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el so i l’abecedari,
amb ell les paraules que penso i declaro.
Mare, amics, germans, i la llum que ara em marca.
El camí d’amor que persegueixo encara.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat les passes per als meus peus que marxen,
que trepitgen platja, deserts i muntanyes,
Prats, ciutats i boscos, bassals i esplanades,
casa teva, el teu carrer i la teva cambra.

Gràcies a la vida que tot m’ho regala.
M’ha donat el riure i el plor que el cor trenca.
Així jo separo l’amor de la pena,
els dos materials on el meu cant arrela,
i un cant que és el vostre però que tant s’hi assembla.
Aquest cant de tots que és el que canto sempre.

(1966)

Versión de Violeta Parra
Versión de Amaury Pérez
Versión de Isabel Parra
Versión de Mercedes Sosa
Versión de Pasión Vega
Idiomas

Acordes y tablaturas

Comentarios

Adaptació: Marc Parrot

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Silvio Rodríguez inicia en Barcelona su nueva gira
[02/09/2026] por Xavier Pintanel

El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.

2.
Cuando el streaming nos acercó la música, pero alejó a los músicos
[13/08/2026] por Xavier Pintanel

Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.